inici > Consultes > Osteopatia

Osteopatia

Què és? - Principis claus de l’osteopatia - Perspectives i enfocaments de l’osteopatia - Quines són les àrees d’aplicació de l’osteopatia? - Com actua l’osteòpata - Quan hem d’anar a l’osteòpata? - Quin és l’origen de l’Osteopatia? - Quina legislació regula l’Osteopatia?

Què és?

 

L’Osteopatia és l’art de diagnosticar i tractar les disfuncions de la micro mobilitat dels teixits corporals afectats de diferents problemes funcionals i que poden pertorbar l’estat de salut general de l’organisme.
Des d’un altre punt de vista, és un sistema de diagnòstic i tractament que posa especial èmfasi a l’estructura i problemes mecànics del cos. Es considera una medicina manual, global i natural fonamentada ens els descobriments del seu fundador, Dr. Andrew Taylor Still, i alhora defensa una filosofia mèdica distinta de la tradicional.

La pràctica mèdica del s. XIX es fonamentava en un enfocament mecanicista –centrat en el mal-, funcionalista –només l’òrgan ha de ser objecte d’anàlisi- i en una concepció estàtica de l’organisme. Taylor Still, crític amb aquesta visió, proposa una mirada naturalista, organicista (l’objecte d’estudi ha de ser l’òrgan en interrelació constant amb la resta del cos) i dinàmica (el cos és un sistema animat i vertebrat, conseqüentment, les lesions s’han d’analitzar no tan sols des de l’òrgan afectat, sinó atenent al dinamisme i l’interacció de diverses parts del cos)

 

L’osteopatia actual intenta ser fidel a aquesta filosofia.
“Més que una ciència, la medicina és un art. No es limita a fabricar només tota mena de píndoles, medicaments o drogues, sinó a considerar els processos vitals que és precís comprendre abans de poder-los tractar”. (Paracelso).
 

Principis claus de l’osteopatia   

UNITAT DEL COS
LA ESTRUCTURA GOVERNA LA FUNCIÓ
Still proposa com a primer principi aquest postulat, donant a entendre que totes les parts del cos estan intercomunicades a través dels teixits que les composen. D’aquesta manera, el cos està constituït i es comporta coma una unitat funcional indissoluble, el que significa que la pertorbació d’una estructura del cos pot afectar a altres elements estructurals no necessàriament en contacte amb la part afectada. Still deia que “el mal és el resultat de diferents anomalies anatòmiques sempre precedides d’un trastorn fisiològic”. Aquest segon principi estableix una relació directa entre les estructures d’un cos i la seva funció, forçosament independents. És necessari, idò, que un tractament integri tot dos aspectes, amb la finalitat d’alliberar i possibilitar el moviment de tot el teixit. Quan una estructura comença a perdre mobilitat, comença a perdre capacitat per a realitzar la seva funció.
MECANISMES D’AUTORREGULACIÓ 
LESIÓ OSTEOPÀTICA / DISFUNCIÓ SOMÀTICA
Per a què els processos fisiològics de curació del nostre cos siguin efectius, és necessari que tots els seus elements funcionin be. Els teixits han d’estar ben alimentats, la circulació, fluïda i el moviment ha de ser lliure. De la mateixa manera, és necessari que el sistema nerviós, estretament relacionat amb la columna vertebral, funcioni correctament. La lesió osteopàtica es considerada una disfunció en la mesura que és una reacció mecànica i fisiològica de l’estructura del cos a una agressió. Aquesta agressió pot ser causa d’un traumatisme, d’esforços repetitius, de postures inadequades, d’una afecció psicoemocional o deguda a altres factors com ara una dieta desequilibrada i altres hàbits malsans. La lesió osteopàtica sempre és entesa com una pèrdua de moviment,  el cos sol fer un esforç per compensar el dèficit de mobilitat i intentar reequilibrar l’estructura per continuar funcionant. Quan es perd aquesta capacitat, es quan es manifesten els símptomes. 

Perspectives i enfocaments de l’osteopatia.  

Tot i que la teràpia osteopàtica pot enfocar-se des de diverses perspectives, a la pràctica i fidel al plantejament global d’aquesta, totes elles es complementen i es combinen per aconseguir el mateix objectiu: contribuir a millorar la qualitat de vida del pacient.
Des d’aquest punt de vista, podem distingir: 
 
OSTEOPATIA ESTRUCTURAL
OSTEOPATIA VISCERAL
Conjunt de tècniques enfocades al restabliment de la funcionalitat del sistema musculo-esquelètic, de la seva estructura. Abasta tant tècniques d’intervenció suau com tècniques de manipulació directa sobre l’estructura (per exemple un os d’un peu, la pelvis o una vèrtebra) Tal com el seu nom indica, està format per tècniques dirigides a recuperar la funcionalitat i la mobilitat de vísceres i òrgans.
MOSTEOPATIA CRANIAL
Treballa les disfuncions i tensions del crani a través de l’aplicació de tècniques cranio-encefàliques i restableix la mobilitat del sacre i la seva relació amb el crani, equilibrant el sistema neurològic i neurovegetatiu.

Quines són les àrees d’aplicació de l’osteopatia?  

GENERAL
Es tracten les disfuncions biomecàniques de tota l’estructura corporal, des de la posició plantar fins a la cefàlica. Especial consideració mereixen els dolors musculars i articulars així com els mals de la columna vertebral (lumbàlgies, cervicàlgies, àlgies vertebrals, ciàtiques, hèrnies discals, discopaties en general…)
 MATERNITAT
 Prevenció i control durant el període de gestació al llarg del qual s’intenta reduir l’habitual manca de mobilitat de l’estructura pèlvica al final de l’embaràs. El tractament es pot començar a partir del tercer mes d’embaràs, durant el qual es comença a valorar la part mecànica per a què en el moment del part no es produeixin restriccions de mobilitat que el dificultin. Per altra banda, també es té cura del reequilibrament del sistema corporal i visceral (continent i contingut) després del part.
NEONATOLOGIA
L’Osteopatia pot millorar l’adaptació neonatal. Es recomanable en tractaments cranials de patologies com plagiocefàlies (deformitats i asimetries del crani) i tortícolis congènites, derivades molt sovint, de posicions inadequades del neonat a l’úter matern o de seqüeles de parts difícils.L’Osteopatia també es eficaç en el tractament de trastorns del son, còlics del lactant, nerviosisme, excitació i retard psicomotriu.El tractament es pot iniciar en el moment del part i té com a principals objectius:   
>>minvar les conseqüències de les pressions contínues que suporta el crani en el períodes fetal i perinatal   
>>optimar les funcions neurològiques centrals i perifèriques
PEDIATRIA
L’Osteopatia pediàtrica té com a objectiu ajudar a desenvolupar tot el potencial neurofisiològic dels infants durant el creixement, tractant les diferents disfuncions que el poden frenar.  Cal una menció especial a la tasca preventiva de les disfuncions biomecàniques de l’organisme (com els trastorns de la postura de la columna vertebral) fent-les front abans que puguin desenvolupar-se i condicioni l’etapa adulta.Les revisions osteopàtiques són recomanables en aquells infants que manifestin dificultats d’aprenentatge (manca d’atenció i concentració), retard en l’evolució psicomotriu o alteracions de comportament, situacions en les que l’osteòpata valorarà si aquestes manifestacions són competència exclusiva o cal la col•laboració d’altres professionals
UROGENITAL
Tractament d’alteracions del sistema urogenital, com ara amenorrees, dismenorees (alteracions del cicle menstrual) disfuncions del sistema genital i ginecològic, així com certs casos d’incontinència urinària.
La perspectiva que ofereix l’Osteopatia pot ser de gran ajuda en aquest camp, ja que sovint es presenten disfuncions relacionades amb problemes de compressió visceral, vinculades, a la vegada, amb una desorganització postural. És a dir, els resultats són millors si a més d’analitzar les disfuncions pròpies del sistema, aquestes es treballen des del punt de vista de la fisiologia postural.
OROFACIAL
Tractament de les patologies orofacials, com per exemple les disfuncions de l’oclusió o de l’articulació de la mandíbula. A vegades és necessària la col•laboració entre odontòleg i osteòpata, ja que el sistema orofacial influeix directament en el funcionament de les vèrtebres cervicals i, per tant, en la postura general de l’organisme i viceversa.  
ESPORT
Per a l’esportista, la precisió del moviment és essencial, condiciona la perfecció del gest. El paper de l’Osteopatia en aquest camp és el d’ajustar les regulacions posturals, és a dir, millorar la postura i optimitzar el rendiment sensorio-motriu i la velocitat d’execució del gest. En aquest sentit, és important tractar els diferents traumatismes i les seqüeles que alteren la qualitat del moviment, ajustant, d’aquesta manera, l’activitat tònica postural. L’osteopatia contribueix a la recuperació de diferents lesions esportives, com ara la tendinitis, esquinçades, sobrecàrregues musculars, patologies de la columna vertebral, etc. El tractament osteopàtic ofereix a l’esportista un control neurofisiològic molt important en l’aspecte preventiu.  

Com actua l'osteòpata.  

Cuan un pacient arriba a la consulta, el primer pas és l’observació i l’anamnesi, per a continuació, procedir a realitzar distintes exploracions i tests que ens permetran determinar si el pacient és de la nostra competència o creiem convenient derivar-lo a un altre especialista. Gràcies a les diferents proves i exploracions intentem esbrinar la causa del problema. Si és necessari, sol•licitem proves complementàries per a confirmar el nostre diagnòstic inicial. A continuació, informem al pacient de la nostra opinió, quins són els factors que creiem incideixen en la causa del problema i en què consistirà el tractament més idoni a la seva lesió.

Bona part de la sessió de primera consulta la dediquem a intentar entendre i trobar les causes, en establir un diagnòstic que ens permeti perfilar una intervenció. Lògicament, no es pot iniciar un tractament ni començar a aplicar tècniques sense saber si és l’adequat. És molt important analitzar al pacient amb una mirada global, la qual cosa no és sempre fàcil. Posem un exemple: Suposem que el pacient ens arriba a la consulta amb mal cervical. Nosaltres no començarem a tractar directament la zona cervical amb les tècniques convencionals, sinó que primer intentarem entendre el per què aquella zona sofreix, és a dir, disfunciona. Només després de l’exploració podrem determinar la causa, que pot ser multifactorial. Els factors que hi incideixen poden ser de tipus postural (deficiència postural), de tipus emocional, relacionats amb una deficiència funcional (ocular, d’oclusió dental…) etc.. Per tant, cada cas ha de ser explorat individualment.
Respecte a la quantitat de sessions necessàries per a un tractament, en termes generals, després de quatre o cinc sessions, l’osteòpata ha d’observar qualqua resposta del pacient. A la primera sessió – com a molt segona o tercera- el terapeuta ha d’establir les causes relacionades amb el malestar o dolors del pacient. Hem de tenir en compte que un tractament osteopàtic mai comporta una elevada quantitat de sessions, a no ser que parlem d’un tractament de manteniment d’estructura, que en alguns casos pot requerir una sessió mensual. Respecte a la freqüència, sense tenir en compte els casos més aguts, l’habitual és que es faci una sessió cada dos o tres setmanes.

A una sessió d’osteopatia es dóna una especial importància a la informació que s’ha de donar al pacient, tant a nivell diagnòstic com prognòstic (què pot fer el pacient amb relació a la seva lesió: exercicis de manteniment, hàbits de vida saludables…). En definitiva,  s’inverteix el temps necessari per a oferir a cada pacient la informació precisa sobre el seu mal i les causes que el produeixen.

Arribats a aquest punt, hem de fer un aclariment. Una de les tècniques més conegudes en aquesta medicina és la manipulació articular, allò que la gent col•loquialment coneix amb el nom de “crac”, com a clara al•lusió al renou que pot sentir-se quan es manipula una articulació. Fem un poc d’història: sabem que ja a l’època de l’antic Egipte, de la Grècia clàssica i de Roma abans de Crist, els metges utilitzaven aquesta tècnica per a alleugerir mals. Encara no fa molt, i al nostre país, molts “sanadors” practicaven la mateixa tècnica per a atenuar moltes dolences digestives, abdominals o d’esquena. Avui en dia, molta gent practica la manipulació articular, des de persones del món esportiu al de l'estètica, passant per massatgistes, fisioterapeutes o metges. Molta gent, doncs, pot realitzar el “crac”; però hem de dir que no és el mateix fer cruixir les articulacions que una manipulació practicada per un professional que té en compte la totalitat de l’organisme. Des del punt de vista de l’Osteopatia, la manipulació articular és una tècnica, per alliberar el moviment d’aquesta articulació i això s’ha de fer des d’una mirada global. La simple manipulació pot alleugerir una molèstia local al pacient, mentre que l’Osteopatia pretén diagnosticar el problema així com les possibles alteracions que hi poden estat relacionades i es planteja un mínim d’actuacions per a restituir la correcta funcionalitat de tot l’organisme.
L’osteopatia és una medicina natural, global i manual que cerca la manera de restituir la potencialitat física i psicològica de l’organisme.

Quan hem d’anar a l’osteòpata?  

L’Osteopatia no és una pràctica mèdica alternativa a la Medicina, sinó complementària a aquesta. Per tant, pot ajudar a millorar l’estat general del pacient.

L’Osteopatia és especialment eficaç en trastorns biomecànics de la columna vertebral així com en mals de tota l’estructura corporal. També es recomanable el tractament osteopàtic per a aquelles persones que vulguin informar-se del seu estat de salut, atendre a les parts del cos que és necessari atendre i, per tant, fer una tasca preventiva.

També és especialment eficaç en persones que hagin patit qualsevol tipus de traumatisme directe (accidents de tràfic, caigudes, cops al cap…) i en el tractament de patologies secundàries associades a aquests traumatismes, que com passa sovint, esdevenen cròniques amb el temps.
L’Osteopatia, doncs, pot ser aplicada a persones de totes les edats i en qualsevol del seus camps d’aplicació.
 

Quin és l’origen de l’Osteopatia?  

L’Osteopatia neix amb la pràctica mèdica  del doctor Andrew T. Still (1828-1917) qui funda l’any 1892, l’Escola Americana d’Osteopatia a Kirksville, Missouri.

Still proposa una medicina naturalista, organicista (des del punt de vista de la qual, l’objecte d’estudi ha de ser l’òrgan en interrelació constant amb la resta del cos) i dinàmica (des de la qual s’entén el cos com un sistema animat i, conseqüentment, la mirada que se li ha d’adreçar ha de tenir en compte que les diverses lesions no es localitzen i comprenen únicament a través de l’òrgan afectat, sinó a través del dinamisme i acció de diverses parts del cos)

Un any després de la mort de Still, un dels seus alumnes més destacats, John Martin Littlejohn originari de Gran Bretanya, funda a Londres l’any 1918, la Britsh Scholl of Osteopathy, la  primera escola d’Osteopatia d’Europa i punt de partida del seu desenvolupament al continent.

Quina legislació regula l’Osteopatia?  

L’Organització Mundial de la Salut reconeix el valor de les medicines no convencionals i recomana la seva utilització. Aquesta recomanació figura en el document Estratègia de la OMS sobre medicina tradicional 2002-2005.

La resolució Lannoye/Collins del Parlament Europeu reconeix l’any 1997, l’Osteopatia com una professió independent i com a part de les medicines no convencionals. Aquest reconeixement ja el tenia a Gran Bretanya des del 1991 i seguiran les mateixes passes, Bèlgica (1998) i França (2004). A aquests països l’Osteopatia està totalment regulada i reconeguda com a professió independent, tant des del punt de vista de la formació com de la seva pràctica. A altres països, com Espanya, està en procés de reconeixement.

Les exigències formatives son diverses depenent del país. D’aquesta manera a Gran Bretanya són quatre anys d’estudis a temps complet i després d’una formació equivalent al Batxillerat. A altres països s’exigeix una formació de sis anys a temps parcial i després d’estudi universitaris de Fisioteràpia o Medicina. En general, a Europa, els estudis d’Osteopatia representen una formació de quatre a sis anys després de estudis de Batxillerat i és una formació completament independent dels estudis de Medicina y Fisioteràpia, amb titulació de diplomats equivalent a una llicenciatura d’Osteopatia amb accés a un doctorat.

Actualment a l’estat espanyol, es segueix una formació de 4 o 5 anys a temps parcial, després d’estudis de Fisioteràpia o Medicina. Tanmateix, del total d’alumnes que acaben els estudis d’Osteopatia, només un reduït percentatge exerceix d’osteòpata. L’absència d’homologació oficial permet que els “osteòpates” tinguin una formació molt diferent, des del punt de vista qualitatiu, quantitatiu i de nivell de professorat. Des del nostre punt de vista, l’Osteopatia és una pràctica mèdica que requereix molta formació, dedicació i professionalitat.

 

Bona part de la sessió de primera consulta la dediquem a intentar entendre i trobar les causes, en establir un diagnòstic que ens permeti perfilar una intervenció. Lògicament, no es pot iniciar un tractament ni començar a aplicar tècniques sense saber si és l’adequat. És molt important analitzar al pacient amb una mirada global, la qual cosa no és sempre fàcil. Posem un exemple: Suposem que el pacient ens arriba a la consulta amb mal cervical. Nosaltres no començarem a tractar directament la zona cervical amb les tècniques convencionals, sinó que primer intentarem entendre el per què aquella zona sofreix, és a dir, disfunciona. Només després de l’exploració podrem determinar la causa, que pot ser multifactorial. Els factors que hi incideixen poden ser de tipus postural (deficiència postural), de tipus emocional, relacionats amb una deficiència funcional (ocular, d’oclusió dental…) etc.. Per tant, cada cas ha de ser explorat individualment.

Respecte a la quantitat de sessions necessàries per a un tractament, en termes generals, després de quatre o cinc sessions, l’osteòpata ha d’observar qualqua resposta del pacient. A la primera sessió – com a molt segona o tercera- el terapeuta ha d’establir les causes relacionades amb el malestar o dolors del pacient. Hem de tenir en compte que un tractament osteopàtic mai comporta una elevada quantitat de sessions, a no ser que parlem d’un tractament de manteniment d’estructura, que en alguns casos pot requerir una sessió mensual. Respecte a la freqüència, sense tenir en compte els casos més aguts, l’habitual és que es faci una sessió cada dos o tres setmanes.

 

A una sessió d’osteopatia es dóna una especial importància a la informació que s’ha de donar al pacient, tant a nivell diagnòstic com prognòstic (què pot fer el pacient amb relació a la seva lesió: exercicis de manteniment, hàbits de vida saludables…). En definitiva,  s’inverteix el temps necessari per a oferir a cada pacient la informació precisa sobre el seu mal i les causes que el produeixen.

 

Arribats a aquest punt, hem de fer un aclariment. Una de les tècniques més conegudes en aquesta medicina és la manipulació articular, allò que la gent col·loquialment coneix amb el nom de “crac”, com a clara al·lusió al renou que pot sentir-se quan es manipula una articulació. Fem un poc d’història: sabem que ja a l’època de l’antic Egipte, de la Grècia clàssica i de Roma abans de Crist, els metges utilitzaven aquesta tècnica per a alleugerir mals. Encara no fa molt, i al nostre país, molts “sanadors” practicaven la mateixa tècnica per a atenuar moltes dolences digestives, abdominals o d’esquena. Avui en dia, molta gent practica la manipulació articular, des de persones del món esportiu al de l'estètica, passant per massatgistes, fisioterapeutes o metges. Molta gent, doncs, pot realitzar el “crac”; però hem de dir que no és el mateix fer cruixir les articulacions que una manipulació practicada per un professional que té en compte la totalitat de l’organisme. Des del punt de vista de l’Osteopatia, la manipulació articular és una tècnica, per alliberar el moviment d’aquesta articulació i això s’ha de fer des d’una mirada global. La simple manipulació pot alleugerir una molèstia local al pacient, mentre que l’Osteopatia pretén diagnosticar el problema així com les possibles alteracions que hi poden estat relacionades i es planteja un mínim d’actuacions per a restituir la correcta funcionalitat de tot l’organisme.

Cerca en la nostra web

Calendari de Tallers

Juliol 2019 Agost 2019
Di Di Di Di Di Di Di
1 2 3 4 5 6 7
8 9 10 11 12 13 14
15 16 17 18 19 20 21
22 23 24 25 26 27 28
29 30 31

Propers esdeveniments

Esdeveniments

Centre Es Taller

Codi QR - Centre Es Taller