inici > Teràpies globals

Teràpies Globals

alt

Què són?En què es basen? - Quines són?

Què son?

Les medicines i teràpies globals es fonamenten en el concepte de globalitat o holisme, i constitueixen una concepció de la pràctica terapèutica diferent a la de la medicina tradicional. Aquesta consisteix en una mirada integradora que concep l’organisme humà com un sistema complex, i que descriu el seu equilibri o desequilibri en termes d’interacció entre la part físico-biològica, la part emocional i la mental. Això suposa assumir determinats principis:

  • Una pràctica terapèutica que intenti realitzar aquests principis concebrà la malaltia o la salut d’un organisme de forma diferent a com ho fa la medicina oficial o alopàtica. En la concepció global, les malalties són vistes com a processos –potser necessaris- de l’evolució orgànica de la persona, com  una faceta més de la salut.
    És per això que sol dir-se que hi ha malalts i no malalties; en la tradició occidental la malaltia és entesa com la penetració d’un element estrany en el cos, com quelcom aliè al subjecte; en la tradició hipocràtica que la medicina global vol recuperar, la malaltia es concep com una ruptura d’equilibri en la que intervenen diversos factors, i en la que l’individu és actor, i no solsiment, pacient.
    Cada persona viu, percep i desenvolupa el seu mal de forma diferent, i el terapèuta ha d’atendre tal diferència.
alt
  • Actualment, semblen estar de moda algunes de les tècniques pròpies de la medicina global. Però hi ha qui les utilitza sense tenir en compte el concepte de globalitat que acabem de descriure, de forma que es perverteix el sentit pel que van ser pensades i, lògicament, el resultat final de la teràpia (amb la consegüent confusió per part dels receptors d’aquests tractaments).
    Hi ha qui, per exemple, empra les agulles com a complement d’un tractament qualsevol, per optimitzar resultats, però sense una noció clara de què és el que es busca; hi ha qui realitza manipulacions vertebrals, però com a recurs local, sense tenir en compte la incidència d’aquestes en la resta de l’organisme. Les mateixes accions, realitzades des d’un punt de vista global i amb la informació necessària, es situen en un nivell d’actuació diferent.
  • Lògicament, això no significa que la intervenció mèdica hagi de prescindir de les diferents procediments i tècniques mèdiques habituals, com ara proves diagnòstiques, anàlisis, intervencions quirúrgiques, etc... El concepte de salut, per a la medicina holística, no fa referència a l’absència de símptomes d’alguna mena, sinó a la capacitat de resposta a una agressió a l’organisme que una persona pugui patir.
    Canvia, doncs, la mirada que es dirigeix al protagonista d’una acció terapèutica: deixa de ser pacient –que deriva de passiu- i es converteix en part activa de la seva recuperació, afavorint el tractament amb tots els mitjans possibles la capacitat de resposta i d’autorregulació de l’organisme. 

alt

En què es basen?  alt

Fonamentalment, i en línies generals, la globalitat pot ser explicada –i practicada- emprant tres conceptes:

Globalitat

Individualitat

Causalitat

Cada individu es considerat
com una unitat complexa, la qual cosa significa que s’intenten tenir en compte tots els aspectes que poden intervenir en la salut: el físic, l’emocional-mental i el bioquímic.

La persona és considerada en la seva totalitat
Cada persona és un ésser únic i diferent als altres, i això requereix que sigui considerada en la seva individualitat.

Un mateix símptoma o un mateix mal poden manifestar-se de diferent manera en persones distintes 
Les medicines globals centren la seva atenció en l’origen dels mals i no en els símptomes. Basen la seva eficàcia en un diagnòstic diferencial. Un mal d’esquena, per exemple, pot tenir un origen mecànic, o neurològic, o visceral, o emocional…o, com passa freqüentment, pot ser el resultat d’una interacció de varis d‘aquests elements. 
alt alt alt
Amb tot això es tracta de tenir present quina és la manera més adequada d’estimular la capacitat d’autocuració del pacient. Lògicament, el punt de vista canviarà segons la medicina utilitzada, però totes elles dirigeixen la seva mirada a intentar comprendre per què aquell mal es manifesta en un determinat moment en una persona en concret. L’exploració, l’observació, la palpació…procuraran trobar la causa o causes d’un mal (sovint l’explicació és multifactorial). És, per altra banda, molt important que la persona comprengui el procés pel que està passant, que el vegi com a tal –com un procés- i que procuri identificar els seus factors i causes.

alt

Quines són?  alt

L’any 1997 el Parlament europeu reconeix com a medicines no convencionals – practicants d’una visió global i holística- a quatre medicines:
La Medicina Natural o Naturopatia, l’Acupuntura, La Homeopatia i l’Osteopatia.

Que totes siguin considerades medicines globals, no implica que tinguin el mateix modus operandi, ja que poden atendre l’esta global de l’organisme des de diversos punts de vista, com quan es treballen les cadenes musculars per a corregir la postura corporal.

Tot i que la legislació reconeix com a medicines globals les quatre esmentades, encara resten objectius pendents a assolir per evitar que l’intrusisme i la confusió s’associïn a aquestes teràpies, reptes  com ara la seva homologació, l’existència d’un ensenyament regulat i homogeni o uns criteris compartits d’aplicació.

Cerca en la nostra web

Calendari de Tallers

Novembre 2019 Desembre 2019
Di Di Di Di Di Di Di
1 2 3
4 5 6 7 8 9 10
11 12 13 14 15 16 17
18 19 20 21 22 23 24
25 26 27 28 29 30

Propers esdeveniments

Esdeveniments

Centre Es Taller

Codi QR - Centre Es Taller