Centre d'Osteopatia i teràpies Globals

Bona part de la sessió de primera consulta la dediquem a intentar entendre i trobar les causes, en establir un diagnòstic que ens permeti perfilar una intervenció. Lògicament, no es pot iniciar un tractament ni començar a aplicar tècniques sense saber si és l’adequat. És molt important analitzar al pacient amb una mirada global, la qual cosa no és sempre fàcil. Posem un exemple: Suposem que el pacient ens arriba a la consulta amb mal cervical. Nosaltres no començarem a tractar directament la zona cervical amb les tècniques convencionals, sinó que primer intentarem entendre el per què aquella zona sofreix, és a dir, disfunciona. Només després de l’exploració podrem determinar la causa, que pot ser multifactorial. Els factors que hi incideixen poden ser de tipus postural (deficiència postural), de tipus emocional, relacionats amb una deficiència funcional (ocular, d’oclusió dental…) etc.. Per tant, cada cas ha de ser explorat individualment.

Respecte a la quantitat de sessions necessàries per a un tractament, en termes generals, després de quatre o cinc sessions, l’osteòpata ha d’observar qualqua resposta del pacient. A la primera sessió – com a molt segona o tercera- el terapeuta ha d’establir les causes relacionades amb el malestar o dolors del pacient. Hem de tenir en compte que un tractament osteopàtic mai comporta una elevada quantitat de sessions, a no ser que parlem d’un tractament de manteniment d’estructura, que en alguns casos pot requerir una sessió mensual. Respecte a la freqüència, sense tenir en compte els casos més aguts, l’habitual és que es faci una sessió cada dos o tres setmanes.

A una sessió d’osteopatia es dóna una especial importància a la informació que s’ha de donar al pacient, tant a nivell diagnòstic com prognòstic (què pot fer el pacient amb relació a la seva lesió: exercicis de manteniment, hàbits de vida saludables…). En definitiva,  s’inverteix el temps necessari per a oferir a cada pacient la informació precisa sobre el seu mal i les causes que el produeixen.

Arribats a aquest punt, hem de fer un aclariment. Una de les tècniques més conegudes en aquesta medicina és la manipulació articular, allò que la gent col·loquialment coneix amb el nom de “crac”, com a clara al·lusió al renou que pot sentir-se quan es manipula una articulació. Fem un poc d’història: sabem que ja a l’època de l’antic Egipte, de la Grècia clàssica i de Roma abans de Crist, els metges utilitzaven aquesta tècnica per a alleugerir mals. Encara no fa molt, i al nostre país, molts “sanadors” practicaven la mateixa tècnica per a atenuar moltes dolences digestives, abdominals o d’esquena. Avui en dia, molta gent practica la manipulació articular, des de persones del món esportiu al de l'estètica, passant per massatgistes, fisioterapeutes o metges. Molta gent, doncs, pot realitzar el “crac”; però hem de dir que no és el mateix fer cruixir les articulacions que una manipulació practicada per un professional que té en compte la totalitat de l’organisme. Des del punt de vista de l’Osteopatia, la manipulació articular és una tècnica, per alliberar el moviment d’aquesta articulació i això s’ha de fer des d’una mirada global. La simple manipulació pot alleugerir una molèstia local al pacient, mentre que l’Osteopatia pretén diagnosticar el problema així com les possibles alteracions que hi poden estat relacionades i es planteja un mínim d’actuacions per a restituir la correcta funcionalitat de tot l’organisme.